El lip dub


Actualment, sabem que s'estan introduint dins les aules tot tipus d'aparells i recursos tecnològics que es poden utilitzar a la vida diària com una càmera de fotografies, aparells reproductors.... En el nostre cas ens agradaria parlar d'una de les noves corrents que han aparegut el lip dub. Però què és?


Un lip dub (o bé lipdub, en català: doblatge labial) és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d'àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant una successió contínua, i sense talls, d'individus o de grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d'una cançó que escolten des d'una font aliena, com ara un àudio enregistrat en un enginy d'àudio mòbil; és a dir, els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts in situ per un altre participant que continua per on anava l'anterior participant, i així successivament, fins el final de la cançó. Posteriorment, s'edita la gravació resultant afegint l'àudio original de la cançó a la pista d'àudio del vídeo final.
Si bé s'assemblen als vídeos de música senzills, sovint comporten força preparació prèvia i s'elaboren de forma meticulosa. Els lip dub més populars són fets mitjançant una única gravació, no editada (un pla seqüència), que sovint ens transporta a través d'espais diferents i situacions en un entorn (per exemple: un edifici d'oficines o una universitat). Amb el sorgiment de llocs webs que ofereixen continguts de vídeo, participatius i d'abast massiu, com ara YouTube, s'ha popularitzat aquest tipus de vídeo.
Tom Johnson, un blocaire especialista en tecnologia i comunicació, descriu que les característiques mínimes que ha de tenir un bon lip dub han de ser:

• Espontaneïtat: "Fa la sensació que algú tingués la idea en el mateix moment, treu la càmera de vídeo personal, i diu: eps! nois: fem un lip dub amb aquesta cançó".
• Versemblança: La gent, producció i situació semblen espontànies, no preparades i reals.
• Participació: "El vídeo no consta d'una sincronització espectacular feta per una única persona, si no d'un grup, participant tots junts en un esforç espontani, que sembla que comuniqui l'actitud i humor de la cançó."
• Humor: la gent mostra una actitud divertida en el vídeo.

Aquesta nova corrent ha resultat tot un èxit dins les aules, ja que no sols s'aconsegueix un únic objectiu sinò que hi ha una gran quantitat com el companyerisme, la participació activa de l'alumnat... encara que el més imortant és la utilització de les noves tecnologies d emanera adequada.

finalment us deixe un  exemple que he trobat al youtube.