Per una altra banda, fem aquesta secció ja que aquesta matèria moltes vegades es deixa de banda i realment és important per a l'aprenentatge.
QUE NO OBLIDEN
A les escoles, els mestres han fet una bona tasca de difusió del cançoner infantil valencià, ensenyant als xiquets i xiquetes el que abans no feia falta, les seues cançons. Però poques vegades aquestes cançons tornen als xiquets, ja que han perdut la funcionalitat, o l'han canviada. Ja no els són "útils", ja que les ocasions per a les quals eren cantades ja no es donen. Cada cançoneta servia per a alguna cosa, i tenia el seu moment.
Així, en el canvi de la societat tradicional a l'actual societat global, ens hem deixat moltes coses al darrere, entre les quals els xiquets i xiquetes dels nostres pobles omplint els carrers de jocs, cançons i vida (ara tenim cotxes, sorolls i la pressa, molta pressa). És així que hem perdut la major part dels espais i moments en què més netament es produÏa la transmissió d'aquestes cançons i jocs. I no sols ja no es canten, sinó que com que no estan vives, els xiquets tampoc s'inventen noves cançons que van regenerant i actualitzant el repertori.
A més, els nous referents per als més menuts vénen dontas des del gran emblema d'aquesta societat de consum, la televisió: Disney Channel, Jonas Brother, Patito Feo..., la llista és llarga, i el temps dels pares per als fills, més bé escàs.
Amb aquest panorama, tots i totes hem de fer un pas endavant per evitar que una part molt important de la nostra cultura siga substituÏ per referents exportats i reclosa sols als cançoners: les mares, pares i docents o futurs mestres hem de fer un esforç per envoltar la infantesa dels menuts de les cançons del nostre poble, fer memòria o preguntar. I cantar-les perquè els nostres alummnes les escolten: és la millor garantia per aprendre-les i no oblidar-les.
Algunes de les cançoms que podriem treballar són:
" LES VOCALS"
Juga a convertir-te en autor o autora deles teues cançons, amb aixó estimularàs sens dubte la teua imaginació. No ho dubtes, deixa't dur per la cançó, pensa noves paraules i veuràs com ampis els teus espais de fantasia.
amb aquesta senzilla cançó i una mica d'inventiva podem aprendre un truc de rima. Per fer-ho hem de seguir uns pasoso molt senzills:
1. Pensem una paraula que avabe amb "a". Jo he pensat en la paraula "bac", i tu? si no penses en cap, tanca els ulls i deixa't dur, ja veuràs com de seguida alguna paraula et ve al cap. Aleshores pensem una petita frase que acabe amb aquesta paraula...vinga, que és fàcil!
Jo, per exmple, he pensat: "Josep ha caigut un bac" i d'aquesta manera ja tinc una rima per al primer vers: AAA!.Josep ha caigut un bac.
Ara tant sols ens queda repetir el mateix truc per a la resta de vocals.
"CANÇONS DE L'ORATGE"
Aquestes son algunes de les cançons de l'oratge que jo sé, però segurament hi ha una cançó particular en cada poble per a parlar del temps. A cada poble també hi ha una forma de preveuré si farà calor o plourà.LA PRINCESA RATOLINA
Aquesta cançó apareix gracies a un conte universal que s'anomena La Princesa Ratolina. Com veiem la música al igual que la literatura és un acte de comunicació. Des de fa molts anys la literatura infantil i juvenil no tenia cap consideració tractant-la com una literatura inferior a la de les lletres adultes. Amb cançons com aquestes ens adonem que la visió que hi existia ha de canviar i com d'un simple conte podem extraure una gran quantitat de recusroso per a una major comprensió. Per poder comprendre la cançó contarem el conte.
Hi havia una vegada en un poble de la Xina, una princesa Ratolina qe es volia casar: ah! però no en qualsevol, no ella volia el personage més poderós. Així qe va anar a parlar en el seu mestre, i aquest li va dir que el personatge més poderós del món era el SOL, ja que sense ell les fruites no podien madurar, les plantes no posdien créixer i molts animals no podríen menjar.
La princesa Ratolina, el so va nar a buscar i li va dir: fill de la meua vida, jo amb tu em vull casar. El solet que se n'alegra, peró no ho pogué acceptar perqué el núvo´l tenia més força, el tapava i no podia brillar.
La princesa Ratolina, el núvol va anar a buscar, i li digué: fill de la meua vida, jo amb tu em vull casar. Al núvol li va caure la baba, i li digué tot somrient: si busques qui té la dorça, la resposta està en el vent.
La princesa ratolina, el vent va anar a buscar i li va dir: fill de la meua vida, jo amb tu em vull casar. El vent el va fer una bufanada, de tant que se'n va alegrar, peró diu que la muntanya, és forta i el va fer parar.
La princesa Ratolina a la muntanya va anar, i li digué: fill de la meua vida, jo amb tu em vull casar. La muntanya que tremola, a poc a poc es va desfer i de tota aquella terra u ratolí va apareixer.
La princesa Ratolina, agafant al ratolí, li va dir: FILL DE LA MEUA VIDA, VAS A SER EL MEU MARIT.
Com veiem aquest conte el que ens intenta dir és que disfrutem de la vida sense donar-li voltes a totes les coses.
